Marc teòric

Per començar aquest apartat ho farem d'una forma molt general per a què tothom que visiti el nostre blog i no entengui bé què és la educació social ho tingui més clar, per després poder entendre la finalitat del nostre projecte de web social i els continguts.

L'educació social és una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i d'accions de mediació i formació, que són d'àmbit de competència professional de l'educador social, fent possible entre d'altres: 

• La incorporació de la persona en l'educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com en desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social. 
• La promoció cultural i social, entesa com una oberta a noves possibilitats de l'adquisició dels béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d'oci i participació social. 

Entrant més endins la resiliència, és un concepte al que se li dóna molta importància dintre d'aquesta professió i aquest camp, així doncs la Resiliència correspon a la capacitat humana de fer front a les adversitats de la vida, superar-les i sortir d'aquestes enfortit i, fins i tot, transformat.

En quant a la relació que hem fet entre el cinema, l'educació social i la resiliència, és que creiem que és un bon recurs per complementar qualsevol camp i intervenció en aquest. 

En Miquel Gómez Serra, professor de pedagogia social a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, ens esmenta el següent: "Aconseguir que les educadores i educadors socials aprenguin i valorin l’ús formatiu del cinema. Pensem que a partir de l’ús del cinema en la formació inicial d’aquests professionals serà més fàcil aconseguir que incorporin aquesta tècnica en la seva pràctica professional futura. 

En aquest sentit, hem de recordar que les pràctiques educatives són altament reproductives i que les persones, i especialment els professionals de l’educació, formem i ensenyem mitjançant mètodes i tècniques amb què nosaltres ja vam ser educats. És a dir, pretenem que les educadores i educadors socials prenguin consciència del valor del cinema com a eina didàctica i formativa, no només en la seva pròpia formació, sinó principalment com instrumento de treball futur en el moment d’abordar els subjectes de l’educació social. 

Aquest darrer seria el nostre principal objectiu, que les educadores i educadors socials veiessin com es pot utilitzar el cinema (igual com altres produccions culturals com la literatura, la poesia, els còmics o la música) en l’abordatge de les situacions que afecten els subjectes de l’educació social.”

Per qualsevol dubte deixeu un comentari i intentarem resoldre'l en la màxima brevetat.

Moltes gràcies per la vostra visita!